Els músics de l’Arxiduc Carles

arxi1Aquest programa es crea per rememorar el tricentenari del 1714 i  la fi de la Guerra de Successió. És  tracta de música instrumental de compositors que van treballar per la cort de l’arxiduc Carles d’Austria i amb lligams a Barcelona.

L’Ensemble Atrium format per Roger Junyent i Cecilia Clares, violins i Guillermo Turina, violoncel interpreten aquest programa amb instruments històrics i sota criteris historicistes.

PROGRAMA

Partita II (Entrée · Aria · Paisane en Rondeau · Menuet Trio)        Giuseppe Porsile (1680-1750)

Sonata en la menor (Adagio · Allegro)        Angelo Ragazzi (1680-1750)

Tocata V a violoncelo solo        Francesco Paolo Supriano (1678-1753)

Tocata I a violoncelo solo         Francesco Paolo Supriano (1678-1753)

Partita I  (Ouverture · Allegro · Menuet en Rondeau)        Giuseppe Porsile (1680-1750)

Fantasia con Discretione per violí sol         Nicola Matteis (1670-1737)

Partita III  (Allemande · Burlesca · Menuet Trio · Aria)        Giuseppe Porsile (1680-1750)

Durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII, els emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic Ferran III, Leopold I, Josep I i Carles VI es van anar envoltant de compositors de renom i un gran nombre de notables músics italians.

Giuseppe Porsile va ser un d’aquest notables músics que van viatjar des de la seva Nàpols natal per convertir-se en un dels compositors d’òpera més famós a la Cort de Viena durant la primera meitat del segle XVIII.

La producció de la seva música instrumental, significativament menor que la seva producció vocal, ha quedat en un segon pla, però no per això està mancada de qualitat o expressivitat.

Les Partite à Trè de les que desconeixem la data de composició però que podríem emmarcar en la música de cambra vienesa anterior a 1750, constitueix un clar exemple del gust compositiu de la seva època. L’adopció de tècniques afins amb els gustos de la Cort dels Ausburg – reflexada per exemple en l’ús d’obertures a la francesa, comen la Partita I– reforcen la idea de que van ser encarregades i creades per aquest cercle.

En la Partita II, podem apreciar la influència de mestres de capella contemporanis a Posile, com Fux i Caldara i el seu gust per la forma de composició preferida a la Cort de Viena, la partita; composició de diversos moviments que intercalen moviments moderats o ràpids i en gran mesura tenien la base en danses, estaven destinats a agradar a l’oient i mostra-li diferents tipus d’emoció.

Tot i que Porsile va pertànyer en origen al grup de compositors de finals del barroc napolitans, no va tenir problemes per situar-se a la Cort de Viena, dominada en gran part per l’escola italiana més conservadora del nord i aconseguir dos llocs importants com a mestre de la Reial Capella de Barcelona i compositor de la cort vienesa.